Breu història del torn de terrissaire

Veient la seva evolució al llarg de la història, no podem entendre el torn terrissaire com un simple element per a la creació d'obres artístiques. 

Aquest permetia, allí on arribava, la producció més barata i ràpida d'atuells i altres articles que la població demandava i que difícilment anaven a poder proporcionar-se mitjançant artesans terrissaires manuals (sense torn).

Malgrat el pas dels anys i els avanços de la tecnologia, aquesta eina artesanal a penes ha canviat des de la seva invenció, respectant el mateix principi de quan va sorgir: un disc que en girar ens permet modelar el fang. 

Òbviament avui disposem de torns d'alimentació elèctrica i formats per materials que no existien en els seus inicis però, en essència, podem dir que eren iguals als actuals. 

QUAN ES VA INVENTAR EL TORN DE TERRISSAIRE?

Encara que resulta complicat datar el lloc i la data, la comunitat d'historiadors atribueix l'origen del torn terrissaire a Egipte, uns 3000 A. C. La primera evidència consisteix en un papir egipci on s'observa al déu Jnum modelant un cos humà i la seva ànima.



MESOPOTÀMIA I LA RODA DE TERRISSAIRE.

Encara que va ser en l'antic Egipte on neix el torn, el seu element originari, la roda de terrissaire, té una mica més de temps i es data uns 3500 A. C. a Mesopotàmia. 

La primera roda de terrisseria es troba documentada a la regió de Ur, en concret en el període Uruk i es basa en restes trobades de models d'argiles i petits jocs infantils.

L'arqueòleg Wooley va trobar la primera roda en 1930, la qual consistia en un disc molt pesat d'argila enfornada de 45 cm de radi i 12 cm de gruix. Per a treballar, l'artesà movia aquesta roda amb la mà, buscant que aquesta agafés inèrcia i era a partir d'aquest moment quan aquest disposava de diversos segons (més d'un minut) per a poder treballar i modelar la peça.

L'EVOLUCIÓ: EL TORN TERRISSAIRE FENICI I EL MEDITERRÀNI.

No seria fins a l'època fenícia (segles VIII i VI A. C.) on gràcies a les seves colònies comercials expandides per tot el Mediterrani occidental, el torn es convertiria en una eina que donava peu a una professió i que era àmpliament valorada per la societat de l'època.

Per aquells llavors, els terrissaires a penes podien donar proveïment per a subministrar cassons, recipients i altres útils a una població que valorava cada vegada més aquests objectes. Pensem que, fins i tot havent evolucionat alguna cosa (s'havia canviat la grandària de la roda i la seva altura), continuava sent un treball artesanal dur de realitzar i difícil d'executar.



LA CULTURA IBÈRICA I EL TORN

Amb la cultura ibèrica el torn va aconseguir una gran rellevància en el dia a dia: es van estandarditzar determinades peces i es va començar una producció en sèrie que abaratia la producció de les mateixes i van difondre el seu ús.

El torn usat en aquells dies era, en essència, el mateix torn fenici amb algunes modificacions: un torn baix de roda gran. 

Els seus elements eren de fusta i l'eix solia clavar-se en el sòl mentre la roda girava entorn d'ell. El seu gran avantatge era que aconseguia aconseguir un elevat nombre de revolucions per minut i amb una gran inèrcia, la qual cosa permetia al terrissaire realitzar les peces amb major rapidesa.

L'EDAT MITJANA: EL NOU ORIGEN DEL TORN DE TERRISSAIRE.

Va ser en aquesta època on el torn va sofrir més canvis i va evolucionar notablement, augmentant la seva facilitat d'ús i capacitat de producció. Per això, alguns historiadors ho consideren el nou origen del torn de terrissaire modern. Entre altres variants va sorgir:

La roda ràpida de terrissaire: formada per un eix que unia dos discos. El més alt i més petit era sobre el qual es donava suport a la bola de fang i es modelava, i el més baix era de major diàmetre i pes i sobre el qual s'exercia la força de gir. D'aquesta manera s'aprofitava la força centrífuga més eficientment per a modelar.

Torn de rodet: on la unió entre les dues rodes es feia amb un eix i una sèrie de pals creant una espècie de «gàbia». D'aquesta manera la transmissió de la força era més efectiva.

Torn de roda de creus: que és una evolució del model anterior solo que amb diversos plançons que uneixen tots dos plats i es recolzen en diverses taules en forma de creu.



LA INVENCIÓ DEL TORN DE TERRISSAIRE MODERN

El torn va continuar usant-se en formes molt similars a les de l'Edat mitjana, i no va ser fins a 1820 quan es va incorporar un motor de vapor que va incrementar la productivitat encara més. 

Però aquest no va ser l'únic gran avanç d'aquell moment, perquè alguns anys més tard es va modificar el disseny per a treballar amb motlles sobre el torn, la qual cosa permetia una producció en massa en poder obtenir peces idèntiques de manera contínua.

Per tot l'anterior es considera que en aquesta època es va produir la re-invenció del torn de terrissaire, perquè aquest ús massiu va acabar provocant, a inicis del segle XX, el naixement del torn elèctric tal com el coneixem avui dia. És a dir, una màquina automàtica on el terrissaire pot regular la velocitat de gir a cada moment.


 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Configuració